Arxius

Monthly Archives: gener 2014

Imatge

La seu del CAC al Poblenou (foto Comunicació 21).

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha quedat “coix” en un moment inoportú. Des del desembre passat hi ha un lloc vacant en el ple del consell, després que el vilanoví Esteve Orriols va plegar com a membre de l’òrgan regulador. Només faltaven sis mesos perquè acabés el mandat d’Orriols, un dels sis membres del consell.

Mig any passa de pressa, però en aquest període el CAC ha d’adjudicar 23 llicències de ràdio en freqüència modulada (FM). La decisió s’ha d’adoptar com a màxim a finals del mes de febrer. Si el Parlament de Catalunya no cobreix a temps la vacant del CAC, el ple del consell haurà de decidir l’adjudicació de llicències de FM amb només cinc membres, que és el més probable en aquest moment.

El CAC pot funcionar amb només cinc membres, però la llei preveu que en tingui sis. Amb sis consellers es poden produir empats en les votacions del ple i, llavors, el president pot exercir el vot de qualitat per decantar la balança. Amb cinc membres no hi ha empats. A més, el president no solament no pot exercir el vot de qualitat, sinó que fins i tot pot quedar en minoria. No s’ensorra el món, però segurament la intenció del Parlament quan va fer la llei era una altra.

Dels cinc membres actuals, dos estan vinculats a CiU, dues al PSC i el cinquè al PP. Tots ells exerceixen el càrrec legítimament, encara que aquesta correlació de forces no es correspon gaire amb la del Parlament en aquests moments. És una altra consideració que també cal tenir present: al capdavall, és el mateix Parlament el que va optar per les quotes de partit en el CAC, per comptes de confiar en un òrgan independent format bàsicament per persones expertes de prestigi.

Em sembla que el CAC mai no havia tingut tan pocs membres des de la seva creació, el 1996. Si aquest tampoc és un argument definitiu perquè el Parlament decideixi cobrir aviat la vacant deixada per Orriols, el volum de feina i la importància de la institució sí que justifiquen que els grups parlamentaris no s’adormin.

Com que el temps vola, el CAC potser només tindrà cinc membres el dia que hagi d’atorgar les 23 llicències de FM entre les 224 sol·licituds que s’han presentat, però la decisió hauria de ser la mateixa que si en tingués sis.

ranking

Saül Gordillo (@saulgordillo) ha actualitzat el popular rànquing dels periodistes i comunicadors més seguits a Twitter, que ja inclou 565 professionals. A partir de les dades del rànquing, que ordena els perfils de twitter de major a menor nombre de seguidors, hem fet la llista dels 20 professionals amb més influència social segons l’índex Klout.

Una primera evidència és que Andreu Buenafuente (@Buenafuente) no solament encapçala la llista per nombre de seguidors, sinó que també és el periodista més “influent”, amb un Klout score de 81 punts. La novetat és Vicent Partal (@vpartal), situat en el lloc número 57 per nombre de seguidors, que s’enfila fins el segon lloc absolut pel criteri d’influència social, amb 80 punts. Jordi Évole (@jordievole) manté el tercer lloc en les dues llistes.

És interessant el cas de la freelance Susanna Ginesta (@sginesta), força influent entre els seus seguidors: tot i que està situada en el lloc 523 del rànquing del Saül Gordillo, si ens fixem en la puntuació Klout puja fins el dissetè lloc, amb un score de 71 punts. Finalment, i que em perdonin, Toni Soler (@soler_toni) i Pilar Rahola (@RaholaOficial) “empaten” en influència.