Terribas: “Quan els periodistes fan rànquings de seguidors a twitter, tenim un problema”

Mònica Terribas (foto Montserrat Fontich).

Mònica Terribas (foto Montserrat Fontich).

El nombre de lectors d’aquest blog té un abans i un després del dia que vam publicar el rànquing “ocult” de Saül Gordillo. Aquell experiment va tenir una forta repercussió en les estadístiques de visites i visitants del blog. També va provocar un debat amè entre diferents col·legues que miraven d’analitzar els resultats del rànquing.

Per això ens han atret especialment unes paraules de Mònica Terribas sobre els rànquings de periodistes a twitter, que troba que són un símptoma del moment que viu la professió periodística. Moment dolent, és clar. Terribas reflexiona sobre això i més coses en una entrevista publicada al llibre “La comunicació i la regeneració democràtica i política”, de l’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques. És el novè títol de la col·lecció Lexikon Papers de la Generalitat, que s’acaba de publicar i es pot obtenir de franc en format Epub.

El fragment on Terribas parla dels rànquings és aquest: “Molts periodistes han apostat per convertir-se en una marca pròpia posant a la venda la seva opinió per un fee determinat, entrant en el món de les confrontacions i posicionaments. Aquest periodista ha passat a ser opinador, però moltes vegades, sense deixar la seva condició de periodista, continua firmant com a informador. Si vol ser respectat com a tal hauria de deslligar els dos vessants, quedant-se al marge de la frega diària.”

I continua: “El métier del periodista és explicar a la seva audiència el que ha passat i donar-li context, però és el ciutadà qui decideix. En el moment en què el periodista utilitza les tertúlies, etcètera, com a espais personals de projecció tenim un problema com a professió. Quan els periodistes fan rànquings de quants seguidors tenen a Twitter tenim un problema gros, profund. Ens creiem que som l’oracle de Delfos, estem convençuts que ens hem convertit en el cap visible d’alguna cosa. Però els periodistes no som el cap de res. Vam decidir dedicar-nos a aquesta professió per ser els mitjancers, no els protagonistes. Som observadors i transmissors, però no ens podem convertir en protagonistes del procés comunicatiu, perquè aleshores estem pervertint el servei.”

Fins aquí el tema rànquings. Però l’entrevista és més llarga i interessant, o sigui que, si en teniu l’oportunitat, doneu-li un cop d’ull.

Anuncis
2 comments
  1. Jaume Mir said:

    De vegades done’m massa importància a la opinió de certs “gurús” mediàtics quan ténen com a gran merit programes de culte per periodistes i polítics. “La nit al dia” tenia una mitjana de share molt baixa i “Els matins de Catalunya Ràdio” es una oferta que fracassa amb ella. Es a dir, massa teòrica.

  2. El penúltim paràgraf és genial! El periodisme massa sovint s’oblida d’interpretar per opinar sense embuts. Cal que siguem conscients de la marca personal i en tinguem cura, sobretot els professionals autònoms, que constantment hem de “vendre” allò que sabem fer. En el cas del periodisme, no hauria de ser l’opinió, sinó la forma com s’explica, destria i analitzen uns fets, unes dades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: