Una de les mutacions silencioses que s’estan produint els últims anys en el món dels mitjans de comunicació és l’evolució de la premsa gratuïta, que es basava en els ingressos publicitaris, cap a fórmules de finançament mixt (publicitat+lectors). Això és així sobretot en l’àmbit de la premsa digital, i en tenim exemples ben propers amb +VilaWeb o, també, més llunyans, com Texas Tribune o Rue89, que han inspirat el primer.
En el món de la premsa impresa passen coses semblants i tenim casos de tota mena, com el de “Cafèambllet” (“La informació, o la paguem entre tots o la paga La Caixa”) o altres. De fet, en certa manera, premsa gratuïta i premsa de pagament conflueixen inexorablement: la de pagament ha entrat des de ja fa temps en el territori de la gratuïta, tot regalant milers d’exemplars per defensar les xifres de difusió i mantenir tant com sigui possible els ingressos publicitaris, mentre que la premsa gratuïta d’alt contingut informatiu recorre al suport dels lectors per continuar endavant. Els anglòfons anomenen aquesta segona fórmula reader-funded journalism.
Aquest darrer cas és el de “L’independent de Gràcia“, l’únic setmanari imprès d’informació local (70% de contingut informatiu) que queda a tot Barcelona. Després de 14 anys i més de 530 números com a publicació gratuïta, vol continuar amb el mateix format però ara amb el concurs dels lectors en el finançament. Si abans els lectors eren peça indispensable per aconseguir els ingressos publicitaris, ara encara són més indispensables, perquè la crisi econòmica i els canvis del món de la comunicació han fet que l’antiga fórmula sigui ara insuficient.
L’abandó de la informació de proximitat a Barcelona per part de la premsa d’informació general deixa un gran marge de maniobra a mitjans com “L’Independent”, i així li reconeixen milers de lectors fidels que, cada setmana, devoren els exemplars distribuïts per tot el barri. Són ells, per tant, i el comerç de proximitat, que no compta amb cap altre suport publicitari, els primers interessats que un mitjà com aquest continuï fent la seva funció. Salvant les distàncies, es tracta del mateix cas que la premsa comarcal.
La nova etapa de “L’Independent”, semblant a altres casos, dóna entrada als lectors en el setmanari per la via del micromecenatge. Tothom qui necessiti o cregui en el paper de la premsa independent d’informació local pot fer-se soci de la nova Associació Cultural L’Independent de Gràcia per una quota simbòlica. A canvi, els socis reben el setmanari a domicili i entren en contacte directe amb la publicació, tot pujant el graó que va de la informació, unidireccional, a la comunicació amb la redacció, bidireccional. El “seu” setmanari ho és, ara, més que abans, i al mateix temps fan que el periodisme de proximitat, de qualitat i independent sigui possible.
Media scanning 