L’informe Masdeu, set anys després (i II)

L'equip de redactors en cap a la Central Newsdesk de la BBC (foto JFB)

L’equip de redactors en cap a la Central Newsdesk de la BBC (foto JFB).

La idea d’unificar els serveis informatius de la CCMA torna a l’escenari, set anys després de l’informe Masdeu, sota sospita de ser una decisió de caràcter econòmic, que no és la millor carta de presentació d’un canvi com aquest. La redacció multimèdia no pot ser un projecte de caràcter econòmic, sinó editorial i professional. És un canvi cultural que afecta tant la capacitació i la manera de treballar dels professionals com la manera de pensar, prendre decisions i organitzar-se. Per força ha de tenir conseqüències econòmiques, però aquestes conseqüències no han de ser el principal objectiu.

Sense la complicitat o, com a mínim, la col·laboració dels professionals, una redacció multimèdia pot convertir-se en el contrari del que pretén, o, en el millor dels casos, en una caricatura. Perquè el projecte avanci calen fortes dosis de convicció, pedagogia i lideratge, i cal evidentment que sigui un projecte. Un projecte concret, capaç de respondre totes les preguntes que planteja un canvi d’aquestes característiques.

L’informe Masdeu, sense ser l’única proposta possible, era un bon començament del qual hauria pogut sortir un bon projecte. Ja avançava totes les preguntes que ens fem avui i avisava –de manera explícita o implícita– dels riscos que té un canvi d’aquesta mena: els “redactors-orquestra” i l’assumpció de tasques fins a l’infinit, el copy-paste com a mètode de treball habitual, la pèrdua de qualitat… i al final, la desaparició del periodisme.

Avui dia les redaccions multimèdia s’han anat obrint pas a tot arreu i ja hi ha més casos d’estudi dels que hi havia fa set anys. Ara ja sabem que, en una redacció multimèdia, tothom no ha de fer de tot, ni tot alhora, ni ha de treballar més que en una redacció monomèdia. Els periodistes produeixen continguts per a les diferents “finestres” d’acord amb la seva especialitat, la seva formació i les seves habilitats, que poden abastar un, dos o més mitjans. Ho fan dins del seu horari de treball i d’acord amb les prioritats que decideixen els redactors en cap. Saben que els textos per a la televisió, la ràdio o el portal de notícies no són iguals, i que la polivalència i les habilitats “extra” es remuneren amb incentius salarials.

A més a més, els redactors en cap són un equip pluridisciplinari que coneix les característiques de cada mitjà i els recursos de què disposa la redacció en cada moment. Adopten les decisions de manera permanent, en funció de les prioritats editorials i de les possibilitats de la redacció. Els equips d’edició no es relacionen directament amb les seccions especialitzades o les corresponsalies, sinó a través dels redactors en cap, que saben el que es pot fer i el que no es pot fer amb els recursos disponibles.

No estem tan lluny d’això, però el funcionament de la redacció multimèdia és més complex que la monomèdia. I més ric i interessant, sobretot si s’aconsegueix que la comunicació i la informació flueixin en totes direccions, de manera horitzontal i vertical, sense perdre de vista qui té en cada moment la responsabilitat de prendre les decisions. N’hauríem pogut començar a parlar fa set anys i ara ja podríem anar per feina.

(Primera part)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: