“Nosaltres no som la BBC”

La taula dels redactors en cap de la BBC (foto JFB).

La taula dels redactors en cap de la BBC (foto JFB).

La convergència de redaccions, com ja hem comentat en textos anteriors, no és una novetat en el món dels mitjans de comunicació. Sí que ho és, en aquests moments, a la ràdio i televisió publiques catalanes, que finalment han posat mans a l’obra per unificar les redaccions dels serveis informatius respectius.

Han posat mans a l’obra però falten els plànols, que són imprescindibles. I no em refereixo només a l’espai físic de la futura redacció multimèdia, sinó al projecte sencer, que ha d’incloure per força aspectes editorials, organitzatius, professionals i laborals, a més dels arquitectònics. En això sembla que totes les parts implicades hi estan d’acord i, per tant, ara es tracta de dissenyar-ho tot de nou.

I aquesta és la qüestió. La majoria de pors que sorgeixen davant d’un projecte d’aquests –a tot arreu– es justifiquen per les dificultats de fusionar cultures de treball diferents, forjades durant anys. És una reacció normal, però es basa en l’experiència del passat, mentre que una redacció multimèdia ha de ser per força un projecte de futur, concebut gairebé a partir de zero. Les empreses ja consolidades i de llarga trajectòria tenen moltes més dificultats que les empreses de nova creació a l’hora de posar en marxa una redacció multimèdia, però això, evidentment, no és cap excusa per a no fer-ho.

Un altre dels tòpics a l’hora de reflexionar sobre aquesta qüestió és l’eslògan “nosaltres no som la BBC” per justificar tots els dèficits. Efectivament, la BBC és única al món, i fins i tot a la mateixa BBC li costa ser-ho. Però no ser la BBC no hauria de ser una excusa per no tenir projecte o abaixar la guàrdia de la qualitat dels continguts, en benefici de la quantitat o de l’estalvi de costos. Crec que en això també tothom hi hauria d’estar d’acord.

Per acabar amb els tòpics, n’hi ha un altre que sosté que “altres ho han intentat abans i s’han estavellat”. És veritat, però tampoc és una excusa per a no fer-ho, perquè, a més dels que s’han estavellat, n’hi ha d’altres que també ho han intentat i se n’han sortit. Hi ha força recerques i estudis sobre la convergència de redaccions que descriuen fil per randa els principals riscos i els principals avantatges d’un procés com aquest, així com els principals models que s’han anat consolidant.

Avanço una primera llista de documents, no gaire nous –hi ha qui ja fa anys que hi treballa– però força útils per no començar de zero:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: