Archive

Monthly Archives: Novembre 2015

Caldrà recuperar la taxa a les operadores d'internet (foto idgnow.com.br)

Caldrà recuperar la taxa a les operadores d’internet (foto idgnow.com.br)

Què hem de fer per posar el nostre sector audiovisual al dia?

Sens dubte, recuperar la taxa a les operadores d’Internet per fomentar la indústria audiovisual, que el Tribunal Constitucional, com tantes altres coses, es va carregar (1). A més a més, cal actualitzar les lleis de la comunicació audiovisual, del CAC i de la CCMA (la Corpo). Està a punt de sortir una nova directiva europea i haurem d’adaptar-hi la nostra arquitectura legal. Però si no hi hagués una nova directiva, ho hauríem de fer igualment: el CAC ha de tenir més competències i la Corpo encara està lluny de l’estàndard europeu de transparència, desgovernamentalització, despartidització i professionalització de la gestió.

Amb tot això, només haurem començat. També caldrà dotar la Corpo d’un pla estratègic a cinc anys vista –com a mínim– que marqui la ruta cap a una corporació multimèdia avançada, cap a la convergència de redaccions, el rejoveniment de la plantilla, l’obertura a l’audiència de parla castellana, la col·laboració amb valencians i balears i la recuperació dels drets esportius. Objectius que s’hauran de reflectir en el pròxim contracte programa i el pròxim conveni col·lectiu, que hauran d’estar vigents tots dos a partir de 2017.

Als altres mitjans de comunicació públics també els ha d’arribar el torn. L’Agència Catalana de Notícies i la Xarxa Audiovisual Local s’haurien de desempallegar de la tutoria governamental, regir-se pels mateixos principis que la Corpo i avançar cap a una més que aconsellable fusió, si els estudis oportuns, com és probable, ho corroboressin.

El context polític, en fi, no pot ser l’excusa per continuar ajornant tots aquests deures, ni per ignorar els nous reptes que vindran. Al contrari. A mesura que avanci el procés d’emancipació política, les institucions catalanes hauran de tenir una alternativa pròpia, per exemple, quan arribi el moment de distribuir el nou dividend digital, el primer de gener de 2021.

I també caldrà trobar la manera, en fi, que les televisions que emeten a Catalunya amb una llicència estatal de TDT s’ajustin, com tothom, a les regles del joc de què ens hem dotat. Són polítiques, totes aquestes, que caldrà basar en dades i informacions rigoroses com les que aportarà el Baròmetre de la Comunicació, o un instrument semblant, un cop l’haguem recuperat. Som-hi?

(Text publicat a Tribuna Catalana)

(1) 23-11-2015: El Constitucional aixeca la suspensió de l’impost sobre provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques.

(Primera part)

Sala de realització d’informatius de TVC (foto http://multimedia.uoc.edu/)

Sala de realització d’informatius de Televisió de Catalunya (foto multimedia.uoc.edu)

La situació política excepcional que viu Catalunya, des de tots els punts de vista, marca des de fa temps l’agenda governamental, la parlamentària i la dels partits polítics. Les prioritats manen i les coses importants que no són prioritàries es posen a la cua de la llista. És comprensible, però en alguns casos també és preocupant.

Per exemple, les polítiques que afecten el sector audiovisual, en general, i la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en particular, no haurien d’estar a la cua de la llista. Tothom sap que són qüestions importants, però no tothom té clar que siguin prioritàries.

Si fossin de veritat prioritàries, ara estaríem enmig d’un debat ja avançat sobre el futur de la CCMA, la Corpo, una organització que porta com a mínim quinze anys sense canvis estructurals importants. En diferents moments s’han fet intents de repensar-la, però no han passat de ser intents i els únics canvis rellevants han estat els estalvis que la crisi, i només la crisi, ha obligat a aplicar.

Si algú encara no entén per què no es poden ajornar més les reformes per garantir un futur ambiciós de la Corpo i del sistema audiovisual català, només cal que s’imagini, per exemple, quins serien els resultats electorals a Catalunya si no tinguéssim un sistema mediàtic propi, diferent del de la resta de la península. O que compari el mapa electoral català i el mapa d’audiències de les televisions de Kantar Media, a veure quines correlacions troba.

Però que ningú es confongui. No defenso la singularitat del nostre sector audiovisual per factors merament identitaris, sinó pel teixit empresarial i industrial que el configura i per les regles del joc, orientades a la qualitat, la internacionalització, el pluralisme, l’equilibri i el servei públic. D’acord que, ara mateix, no es pot dir que sigui el millor dels mons, però… hem de renunciar a que ho sigui?

En aquests moments, una part de les reformes pendents afecten la governança dels mitjans de comunicació públics. És un tema que sempre ha espantat a governs i a partits polítics, però en temps de radicalitat democràtica com els que vivim aquestes pors no tenen sentit, a no ser que la radicalitat no sigui tan intensa com diuen.

I unes altres reformes pendents són les que fan referència a les qüestions professionals i empresarials. El sector de la comunicació, en general, i l’audiovisual en particular han canviat profundament els últims anys i les empreses públiques també han d’evolucionar. No hi ha excuses per no apropar-se al futur dia a dia, tots els dies, sense aturar-nos. Continuarà.

(Text publicat a Tribuna Catalana)

(Continuació)