Quan la Corpo i l’audiovisual siguin una prioritat (1)

Sala de realització d’informatius de TVC (foto http://multimedia.uoc.edu/)

Sala de realització d’informatius de Televisió de Catalunya (foto multimedia.uoc.edu)

La situació política excepcional que viu Catalunya, des de tots els punts de vista, marca des de fa temps l’agenda governamental, la parlamentària i la dels partits polítics. Les prioritats manen i les coses importants que no són prioritàries es posen a la cua de la llista. És comprensible, però en alguns casos també és preocupant.

Per exemple, les polítiques que afecten el sector audiovisual, en general, i la reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en particular, no haurien d’estar a la cua de la llista. Tothom sap que són qüestions importants, però no tothom té clar que siguin prioritàries.

Si fossin de veritat prioritàries, ara estaríem enmig d’un debat ja avançat sobre el futur de la CCMA, la Corpo, una organització que porta com a mínim quinze anys sense canvis estructurals importants. En diferents moments s’han fet intents de repensar-la, però no han passat de ser intents i els únics canvis rellevants han estat els estalvis que la crisi, i només la crisi, ha obligat a aplicar.

Si algú encara no entén per què no es poden ajornar més les reformes per garantir un futur ambiciós de la Corpo i del sistema audiovisual català, només cal que s’imagini, per exemple, quins serien els resultats electorals a Catalunya si no tinguéssim un sistema mediàtic propi, diferent del de la resta de la península. O que compari el mapa electoral català i el mapa d’audiències de les televisions de Kantar Media, a veure quines correlacions troba.

Però que ningú es confongui. No defenso la singularitat del nostre sector audiovisual per factors merament identitaris, sinó pel teixit empresarial i industrial que el configura i per les regles del joc, orientades a la qualitat, la internacionalització, el pluralisme, l’equilibri i el servei públic. D’acord que, ara mateix, no es pot dir que sigui el millor dels mons, però… hem de renunciar a que ho sigui?

En aquests moments, una part de les reformes pendents afecten la governança dels mitjans de comunicació públics. És un tema que sempre ha espantat a governs i a partits polítics, però en temps de radicalitat democràtica com els que vivim aquestes pors no tenen sentit, a no ser que la radicalitat no sigui tan intensa com diuen.

I unes altres reformes pendents són les que fan referència a les qüestions professionals i empresarials. El sector de la comunicació, en general, i l’audiovisual en particular han canviat profundament els últims anys i les empreses públiques també han d’evolucionar. No hi ha excuses per no apropar-se al futur dia a dia, tots els dies, sense aturar-nos. Continuarà.

(Text publicat a Tribuna Catalana)

(Continuació)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: