No us perdeu “Comunicació, xarxes i algoritmes”

ComunicacioXarxes.small

Al llibre “Comunicació, xarxes i algoritmes”, que acaba de sortir, l’investigador Martí Petit descriu el nou terreny en què es juga la competició global de la comunicació i identifica els reptes a què s’enfronten els diferents actors i les mancances –sobretot legals, però també polítiques i culturals– que presenta la nova situació.

Si, fins fa pocs anys, els broadcasters tenien clares les dimensions del camp, les regles del joc, l’horari, la duració de la “competició” i tot això, ara la banda ampla i els nous actors (operadors de cable, OTTs, etc.) han deixat sense efecte totes les certeses i es mouen lliurement per un espai encara molt desconegut per als actors procedents del segle passat.

Des del coneixement expert dels aspectes tècnics i polítics del món de la comunicació, Martí Petit –que havia treballat a la CCMA i que ara treballa al CAC– analitza la realitat actual del sector a Catalunya i les competències regulatòries dels poders públics. El resultat de l’anàlisi és definitiu: l’Administració autonòmica no té res a pelar en l’àmbit de la banda ampla i les xarxes, a no ser que en els pròxims anys s’avanci en la regulació d’aquest nou món tant a nivell internacional –Obama va donar les primeres passes–, com europeu, estatal o… autonòmic (!?)

Les migrades competències que l’Estatut i la Constitució atribueixen a la Generalitat de Catalunya, per exemple, han estat suficients per definir un panorama prou equilibrat de l’oferta radiofònica en FM. En canvi, han estat del tot insuficients per assegurar l’equilibri en l’oferta de continguts audiovisuals a través de la TDT. I són quasi inexistents –per no dir inexistents del tot– en el món de la banda ampla i les xarxes.

Amb tot, la principal aportació de “Comunicació, xarxes i algoritmes” –darrer premi d’assaig de la Fundació Irla, amb pròleg d’Enric Marín– és aquesta darrera qüestió, la dels algoritmes, que ja comença a dominar la lògica de la comunicació entre emissors i receptors (perdó pel vocabulari quasi obsolet). Els algoritmes marquen la personalització de l’oferta de continguts i són, per tant, droga en bena dels usuaris o consumidors de continguts audiovisuals. Una droga que pot ser bona, a condició que es basi en principis ètics i en una transparència encara pendent de regulació.

Així, Martí Petit recomana a la Generalitat, per exemple, que no es fixi tant en la Unesco i s’apropi més a la ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions), que té la clau del futur de l’espectre i de les tecnologies de la comunicació. I, implícitament, recomana als actors del sector que s’aboquin a l’anàlisi de les big data, les macrodades, el petroli del segle XXI.